Al 1925, amb la compra de la casa del costat es perfila el futur de cal Farré.

Tiraren les parets del mig a terra quedant la ferreria i cafè a la planta baixa , sala de ball i menjador a la primera planta , i habitacions i vivenda a la segona planta.

Tancà les seves portes durant la guerra civil i no van poder obrir fins al 1941

Posteriorment, es construeix la sala de ball a la planta baixa. Fou el setembre  de 1968 quan desapareix la ferreria i dóna pas a una nova sala de ball molt més gran.

Durant disset anys fou l’escenari de les festes majors amb la presència de les millors orquestres i de grans espectacles.

A poc a poc, el meu pare Joan Prat va tirar endavant el negoci tot superant tots els contratemps.

Una data important fou el seu casament , amb la mare: Ramona Cases al 1952. La incorporació a la cuina coincideix amb l´aparició damunt del mostrador del bar, d´unes quantes tapes calentes : unes senzilles sípies, cassola de cargols, panxa de porc, calamars a la romana, i els entrepans de llom, pernil, fuet, etc.

El públic es va incrementant dia a dia per gaudir dels plats típics de la zona.

Sens dubte, el plat més apreciat i el que ens dóna la popularitat són els cargols a la llauna amb les nostres tres salses.

El local es converteix en un restaurant de referència ,un punt de trobada per als qui aprecien la bona cuina tradicional catalana.

Jo, el segon fill vaig ser qui em vaig quedar a casa , garantint la continuïtat de cal Farré.

La confirmació de cal Farré arriba el maig del 1985 amb la inauguració de l´actual restaurant.

Posteriorment, l´any 1995 es construeix una  sala per a banquets a la primera planta.

Cal Farré sempre ha estat el punt neuràlgic de la majoria dels esdeveniments més importants de Vallfogona de Balaguer :

˜Fou la seu del centre republicà. Més tard acollí els primers mítings de la democràcia i tota mena de reunions.

˜ Organització de les festes majors {ball de vermut després de missa, a la tarda concert i per acabar el dia, sessions de ball de tarda i nit }

˜ En els primers anys el ball es feia amb un piano, fins que van aparèixer els primers gramòfons. Un pas endavant el dóna la compra d'una gramola amb ràdio incorporada que ja utilitzava els primers discs de pissarra

˜ Al principi projeccions de cinema mut.  Posteriorment tota mena de vídeos fins a dona pas als actuals sistemes informàtics i multimèdia.

La primera televisió en blanc i negre l'any 1960 fou tot un esdeveniment.

˜ La típica plantada del xop davant el restaurant cada festa del Roser, i en acabar, tot el jovent ho celebraven amb anís i moscatell.

˜ Cada any a cal Farré els "reis mags" repartien els regals a tots els nens i nenes

˜ També amb les "quinieles" es van repartir moltes il·lusions i alguns premis importants

˜ Campionats de botifarra, d'escacs etc.

˜ Cursets de sardanes que van donar pas a la formació  de la colla " Verge del Roser"

˜ Cada estiu a la fresca es reunia la gent del poble per fer petar la xerrada fins a altes hores de la matinada.

˜ Per al jovent : ball amb discs cada diumenge , escala en hi-fi, el primer pub amb la música del moment , sala de jocs, lloc per prendre una copeta ,lligar o tan sols fer petar la xerrada.

˜ Durant tots aquests anys hem intentat aconseguir la satisfacció de milers d’amics i clients amb tota mena de menjars :el menú, la carta de cada dia passant pels sopars de colles d'amics, revetlla de cap d’any fins tota mena de celebracions de festes familiars , bateigs, comunions, bodes, etc.

L´excel·lent trajectòria del restaurant queda assegurada el 1993 amb el meu enllaç amb l´Anna Guillaumet amb la  il·lusió de seguir complaent a tots els nostres amics.

Seguim la mateixa línia, fent els mateixos "cargols a la llauna cal Farré", tot millorant constantment ,amb la incorporació de nous plats i la modernització de les nostres instal·lacions.

                             Ramon Prat